Cartografia i muntanya

Avui s’ha celebrat a la seu del Institut Cartogràfic de Catalunya, amb la col.laboració de l’editorial Alpina, les II Jornades de Cartografia i Muntanya, centrades enguany en la seguretat. S’hi han dit moltes coses. La tecnologia ha arribat de ple al món de la cartografia. Ara el GPS sembla omnipresent i alguns potser es pregunten com podien viure abans sense aquest estri. M’en vaig amb dues reflexions.

Hem avançat molt, moltíssim, en pocs anys. Només vint anys enrera això era un un altre món en qüestions de cartografia. Encara ens queda un llarg camí per endavant, però ara estem en una altra dimensió. Tenim molts i bons mapes, tenim eines, tenim institucions i empreses que hi treballen. Pels excursionistes és un privilegi poder disposar dels bons mapes actuals.

Tanmateix em penso que estem perdent l’instint de l’orientació, el saber triar el camí a seguir. Que l’escriure no ens faci perdre el llegir. Està molt bé els gps, els tracks, la cartografia digital, però per sobre de tot el més important és l’excursionista davant un camí, i el seu instint per anar per una banda o una altra. I si de tant en tant es perd, haurà recuperat un vell privilegi: no saber on està, el que aviat serà impossible en aquest món ultratecnificat que adorem.[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.