Ahir
al vespre va tenir lloc al Pati Manning de Barcelona una festa
literària per celebrar el desè aniversari de
l’editorial
Cossetània. Va ser una trobada per recordar el deceni del
seu treball al món del llibre, els 500 títols de
catàleg, les 40 col.leccions, els projectes de futur. Si
esmento ara i aquí aquesta festa es perquè en pocs anys
Cossetània ha anat esdevenint una referència en el món
de la publicació dels llibres de muntanya. La seva col·lecció
estrella es “Azimut” amb una vuitantena de títols
publicats i més d’una vintena en cartera, que van sortint al
ritme d’una aparició mensual. També te altres
col·leccions, com “Pioners” i “Annapurna”, “Manuals
tècnics” i nous projectes en el món del
senderisme.
[@more@]
La
festa va ser un pel atípica, ben diferent a les habituals
festes literàries que es fan a la capital. Discreta i austera,
va tenir molta concurrència, poques cares famoses, l’actuació
estel·lar del grup tortosí “El Quico, el Célio,
el Noi i el Mut de Ferreries” i els inevitables parlaments de
rigor. Hi havia forces autors de muntanya, especialment d’Azimut, i
era divertit veure’ls en un acte social, lluny de la muntanya. En
un racó Manel Figuera discutia amb l’Ignasi Planas sobre
topònims occitans, més enllà l’Oriol Guasch
comentava els darrers barrancs que havia fet, el president de la Feec
xerrava amb el guia Joan Jover, els autors del darrer Premi Vertex
s’ho miraven tot sorneguerament i el David Vilaseca explica les
darreres crestes que havia recorregut i com no podria rebaixar
l’horari del Miquel Capdevila, mentre el Jordi Longas, sempre
treballador, anunciava alguna novetat propera. El Jordi Ferrer, gerent, va fer el discurs institucional i feia d’amfitrió mentre el Pep Olivé, s’ho mirava tot murri.
La
col·lecció Azimut ha estat un revulsiu en el món
de les guies, ja que ha suposat una mirada diferent sobre el
territori i el país. Tradicionalment l’excursionisme català
sempre s’ha emmirallat en el Pirineu i alguns massissos fars, com
Montserrat o el Montseny. Azimut ha estat la primera col·lecció
de guies que sistemàticament ha mirat el territori d’una
altra manera, excèntrica, publicant guies de llocs on mai s’ha
publicat res de res i fent descobrir al mon excursionista una part
del territori que desconeixia i que ni tan sols es plantejava per
anar d’excursió: del Port a l’Alt Camp, la Garrotxa,
Prades, Montsant, les serres del Mestral, el Garraf, el Prepirineu,
són moltes les muntanyes, massissos i comarques que han
reaparegut com objectiu excursionista gràcies a aquesta
col·lecció.
També
em sembla just d’assenyalar que Azimut ha donat sortida a una
generació d’autors nous, molt joves, de fora la capital,
gent que ha treballat i treballa amb força rigor i un enorme
amor per la seva terra.
