L’OPMA
són les sigles en francès de l’Observatori de
Pràctiques de la Muntanya i l’Alpinisme, creat l’any 1998. És
un organisme informal, de caràcter transversal, benèvol
i deslligat de qualsevol institució i entitat, integrat per
una decena de personalitats del món de l’alpinisme i
l’escalada, que té per objectiu observar, analitzar,
reflexionar i opinar sobre les pràctiques esportives de
muntanya, la seva evolució i el paper que duen a terme el
principals actors del món de la muntanya. Després d’un
treball de reflexió i de síntesi té com a
principal missió alertar sobre els perills, alertar a les
institucions i informar a tots els interessats. Intervé en els
principals debats que giren al voltant de les activitats físiques
a la natura i en el seu impacte en el medi natural i en les economies
de muntanya. Expressa la seva opinió mitjançant les “Lettre
de l’Opma”.
És un grup impulsat pel CAF i la FFME però totalment
independent amb la voluntat de crear una cèl·lula de
reflexió que actuï com a una mena de lobby de muntanya.
Vol influir front les administracions públiques davant de
qualsevol regulació i normativa, però alhora també
en els mitjans de comunicació i en el gran públic
potser no especialitzat. És una veu independent, deslligada de
qualsevol interès institucional o mercantil, que vol marcar
línies de futur des d’una reflexió sòlida i
fonamentada.
[@more@]
He
anat seguint aquests darrers anys les seves reunions, els seus
documents i els seus posicionaments públics, i globalment m’ha
semblat que fan una feina molt sòlida, intel·ligent i
necessària. Desconec el seu poder real, la seva capacitat
d’incidència, però diria que ha adquirit un prestigi i
un reconeixement important.
Explico
tot això perquè fa temps que penso que a casa nostre,
en el petit món de l’excursionsime, l’escalada, l’alpinisme
català ens fa falta quelcom semblant. Estem en un moment de
canvi, de profundes transformacions d’unes pràctiques
clàssiques, on l’esport, la competició i la
mercantilització tenen una presència creixent.
L’intervencionisme de totes les administracions cada dia és
més acusat. Els reptes de futur plantegen molts interrogants.
Ens cal un lloc de reflexió i de propostes concretes, que des
de l’independència i la llibertat pugui opinar amb un esperit
de transversalitat. A Catalunya tenim massa afició a funcionar
per capelletes i colles d’amics. Això és alhora la
nostra grandesa però també la nostra feblesa, ja que no
tenim organismes forts que esdevinguin una referència clara.
Fa temps que hi penso i em sembla que ha arribat el moment de
posar-hi a treballar. Que en penseu?
