La pintura de Chema Agustín

Malauradament la muntanya
i l’art sembla que els costa d’entendre’s. Així com la literatura o inclòs la
fotografia han donat un cert joc artístic a la muntanya, sembla que els
muntanyencs els costi pintar i dibuixar. Són pocs, massa pocs els pintors-muntanyencs
o els muntanyencs-pintors, perquè mai s’acaba de saber que és el primer. Cal
una sensibilitat, un temps, uns valors i una cultura que no sovinteja. Per això
avui amb alegria us convido a conèixer l’obra del pintor aragonès Chema
Agustin.

[@more@]

És un noi jove, de Saragossa,
encara que ara instalat prop de las Bardenas, bon escalador, amb afició des de fa temps per la muntanya i la pintura. Fa
alguns anys que va començar a pintar, però recentment ha pres l’opció de
dedicar-s’hi professionalment i acaba d’inaugurar el seu web.

Chema Agustin és un
pintor paisatgista, amb predilecció pels grans espais, les panoràmiques àmplies
i els cims pirinencs. Intenta transmetre, i per a mi ho aconsegueix, el silenci,
la solitud dels grans espasi, l’ambient mineral de les grans parets, la
geologia descarnada pirinenca. La figura humana normalment és absenta dels seus
paisatges i potser això els podria deshumanitzar, però normalment ho compensa
amb la calidesa de la posta de sol o amb els colors de la natura. La seva
tècnica és clara i senzilla, que no simple. Amb molta tirada per les dificilíssimes
tonalitats del blanc, sap pintar els mil matisos de la neu i la roca. La seva
plasticitat és serena, diàfana, sincera. Pinta el que veu, sense afegir-hi res,
sense treure-hi res. És una pintura no simbolista, potser postromàntica, o en
alguns aspectes, no tots, neoprerafaelita. El nom importa poc, allò realment
destacable és que en l’actual sequera artística muntanyenca existeixin
vocacions que s’entesten en mantenir el lligam entre la muntanya i l’art.

Doneu un cop d’ull als
seus quadres, i si podeu no us perdeu alguna de les seves exposicions, ja que
guanya molt en directe. Sempre que veig alguna cosa seva penso que Franz
Schrader no ha mor, que el seu testimoni ha estat recollit per un
muntanyenc-pintor sensible i que s’estima la muntanya.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.