Un camí asfaltat al Parc de Sant Llorenç

Finalment
he pogut confirmar la noticia i veure fotografies. Els insignes directius del
Parc Natural de Sant Llorenç i la
Serra de l’Obac van decidir adecuar el camí entre la Casa
Nova i la Casa Vella
de l’Obac. Aquesta adequació ha
consistit en la total pavimentació del camí, deixant un ferm finíssim. El motiu
aduït és que han preparat un recorregut apte per persones amb dificultats de mobilitat.

Lloable
propòsit i absurd resultat. Què és això d’anar asfaltant, encimentat o
pavimentant els camins de muntanya. A qui se li pot haver acudit? A un
buròcrata de despatx, que en sa vida ha sortit de la ciutat i que no té ni idea
com s’han de fer les coses. Quina lògica té asfaltar camins en un espai
protegit com a Parc Natural?

Em
sembla molt bé que es vulgui facilitar l’accés a la natura a les persones amb
dificultats de mobilitat, vagin amb cadires de rodes, crosses o bastons. Hi
tenen tot el dret. Però la manera no rau
en desvirtuar la natura, sinó en facilitar els mitjans adients per acostar a
aquestes persones a la natura. Per veure més asfalt i ciment no cal sortir de
la ciutat. A França, Suïssa, Itàlia i altres països europeus que ens porten
davantera en això, tenen cadires de rodes, lliteres i motxilles adaptades per
la muntanya i programes efectius per
acostar a la muntanya a les persones amb disminucions. I funciona. Però no
asfalten camins.

[@more@]

Tweet