Avui l’he vist. Caminant apressat per la gran ciutat, allí estava. En un solar abandonat, darrera d’un vell mur de totxanes, lluïen les branques florides. Era un ametller. Un ametller florit. Potser l’arbre que té una de les flors més delicades i belles de tota la natura. Blanques, fràgils al pic de l’hivern, oloroses. L’he contemplat uns minuts, i entre el soroll de les botzines, el fum dels cotxes i el caminar apressat dels vianants, he recordat Joan Maragall:
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria
He continuat el meu camí, una mica més content, una mica més lleuger. La primavera s’apropa.
[@more@]
Hola ef, veient la teva fotografia em van fer venir ganes de fer-ne una jo mateixa., ja fa anys que hi penso però mai em decideixo però al final quan he sortit a buscar ametllers ja era massa tard, poques flors i moltes fulles, però tot i així he pogut fotografiar presseguers amb la seva flor rosada. Ahir vaig penjar una fotografia que vaig fer el diumenge. A veure que et sembla!