Un
dia d’aquest estiu el President Maragall va anar a Sant Jaume de
Frontanyà a posar de llarg el nou nat Estatut. Em va cridar
l’atenció la simbologia de la tria del lloc. Feia pocs dies
que jo també hi havia estat, com a cloenda d’una bona caminada
per Catllaras. Aquell dia, com sempre, vaig entrar a l’església
i durant una bona estona vaig restar sol, en la immensa grandesa
d’aquell espai mil·lenari. L’elegància i puresa de
línies de la nau, la sobrietat de l’espai, la profunditat d’un
silenci espès m’hi retenia. No em sentia sol, sinó
acollit per la força tel·lúrica d’aquelles
pedres. Al sortir l’incipient foscor desdibuixava els perfils. Un
grill cantava al cementiri. Potser era això el que cercava el
president Maragall?
[@more@]
