Excursionisme català al nord d’Africa

Pot semblar que la història de
l’excursionisme català està prou treballada i que poques novetats resten per
descobrir. Això no es pot dir mai en cap terreny de la història, però encara
menys en l’excursionisme, on resta molta feina per fer. Tafanejant per la
sempre interessa revista Geocrítica, dirigida per l’Horacio Capel (UB),
trobo un curiós i novedós article de José Luis Villanova sobre la presència el
segle passat de l’excursionisme català al nord de l’Africa. És un escrit ben
treballat i documentat, que estaria més proper a la història del turisme i dels
viatgers catalans que a la nostra actual concepció de l’excursionisme, però que
s’ha d’entendre en el seu context i època. Val la pena donar-li un cop d’ull (Aquí).

Tanmateix hi ha dos aspectes que em sobten.
Enlloc esmenta la importància de Verdaguer en els viatges pel nord de l’Africa,
amb aportacions literàries molt més destacables que la majoria d’articles
esmentats i també trobo a faltar les recerques del professor de la UPF Narcís
Garolera, que fa temps ha treballat el tema amb profunditat i rigor i que em
penso que va dedicar la seva tesi doctoral, publicada en 3 volums el 1991, a la
literatura catalana excursionista i viatgera.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.