Senders que passen de llarg o no arriben

El
passat dimecres dia 5 de juliol en Josep Puigbert publicava al
diari
El
Punt

un article sobre camins, senders, senyalització i
polítiques de les administracions locals que em sembla
interessant de reproduir. Desconec que i qui hi ha darrera
Itinerannia
(per cert, el seu web és molt bonic però del tot
inútil), però em penso que si enlloc de tanta façana
i publicitat demanessin algun consell a la gent d’algun centre
excursionista del país, tot plegat sortiria millor.

[@more@]

Un
amic em deia l’altre dia que en el projecte que impulsa el Consell
Comarcal de l’Alt Empordà i que ha redactat una empresa per
senyalitzar i, se suposa, arreglar tota una xarxa de fins a 900
quilòmetres de senders no n’hi havia cap que passés per
la Mare de Déu del Mont. Li vaig contestar que no podia ser.
L’endemà tenia desplegat sobre la taula el mapa del projecte
Itinerannia i, efectivament, les ratlles vermelles passen de llarg de
la Mare de Déu del Mont. S’hi acosten per Sant Martí
Sasserres, però es desvien cap a Segueró, quan hi ha
tres senders que permeten arribar-hi: a través del pla de
Sous, del coll del Joncanat i per Falgars. Ep! i no cal ni dir que el
cim del Mont està considerat, després del Bassegoda, un
dels espais destacats de l’excursionisme entre l’Alta Garrotxa i la
comarca empordanesa, a més de suposar una de les talaies més
importants que hi ha de la plana empordanesa, de la Garrotxa, el Pla
de l’Estany i de tota la carena pirinenca del Ripollès. Per si
això no fos prou, a la Mare de Déu del Mont existeix
l’hostal de muntanya més equipat que hi ha actualment a l’Alt
Empordà i, segons sembla, aquest pla Itinerannia pretén
ser un element revitalitzador del turisme rural. Vaig anar fa un
parell d’anys a una de les xerrades que feien els responsables del
projecte i, si no recordo malament, insistien en la necessitat que a
peu de cada sender s’obrissin fondes i hostals. Parlaven que un dels
dèficits era no haver-hi llocs d’allotjament per reposar i
pernoctar a l’acabament de les etapes. Doncs un que n’hi ha de bo i
es passa de llarg.

S’ha
escrit que el projecte vol donar a conèixer el patrimoni
natural, cultural i paisatgístic de l’Alt Empordà i
complementar el model turístic. Doncs bé, s’oblida,
també, dels 150 monuments megalítics que hi ha
disseminats i que formen part, amb totes les de la llei, del
patrimoni cultural, encara que sovint es vulgui menysprear. Potser és
perquè la recuperació dels dòlmens i menhirs, en
la majoria de casos, s’ha fet sense el suport o l’ajuda crematística
de les administracions, només amb el capità humà
i amb la butxaca d’entitats o voluntaris i, això, que és
d’un valor innegable, a determinats fòrums
politicoadministratius no es valora perquè no poden posar-hi
cullerada. És el mateix que ha passat amb quilòmetres i
quilòmetres d’antics camins i corriols històrics que
comunicaven municipis: molts s’han perdut, però molts s’han
recuperat per aquesta feina que han fet excursionistes, amants de la
natura, caçadors, boletaires o persones implicades per vocació
amb el territori. Doncs bé, molts d’aquests camins en el
projecte Itinerannia s’han obviat, i resulta que si les intencions
inicials eren que els recorreguts principalment havien de passar per
corriols –d’innegable interès paisatgístic–, ara
tenim que la gran majoria transcorren per pistes destinades als
cotxes. S’ha tirat pel fàcil o per l’oficial. El meu amic diu
que el projecte costa 60.000 euros, i jo penso que amb aquests diners
es podia haver fet alguna cosa més.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Senders que passen de llarg o no arriben

  1. Albert diu:

    Les coses importants no es poden deixar nomes en mans de politics i administratius. Com tu dius, cal consultar la gent, els que coneixen el territori.

Els comentaris estan tancats.