Limnologia

Publicat el 23 maig 2006 per muntanya

És
tradició afirmar que la zona del Pirineu que té més
llacs i estanys és la que correspon al territori de l’actual
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Els circs
de Colomers, Saboredo, Caldes en són llocs emblemàtics,
però a cada vall hi ha multitud d’estanyols i llacs, fruit de
la modelació glacial.

Llegeixo
en El Portarró (revista del Parc Nacional) un llarg
article sobre els estudis de limnologia (aquella ciència que
es dedica a l’estudi dels llacs, més ben dit, a l’estudi de
les aigües continentals des d’una perspectiva ecològica)
d’aquelles valls i per fi trobo la dada que fa tants anys que
cercava.

Segons
els científics hi ha 644 masses d’aigua, de les quals 190 són
estanys pròpiament dits, és a dir, superiors a 0,5
hectàrees, i 455 són basses de diverses grandàries
inferiors a 0,5 hectàrees, que inclòs algunes poden
arribar-se a eixugar a l’estiu. Bé, doncs finalment el dubte
s’ha aclarit una mica. Hi ha 190 estanys al Parc Nacional. No està
gens malament.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Limnologia

  1. Albert diu:
    24 maig 2006 a les 12:59

    Interessant l fitxer sobre el parc nacional, aqui a Andorra hauriem de fer alguna cosa semblant, en cas que la gent que mana ara no acabi destrossant per complet el país.

  2. joan diu:
    25 maig 2006 a les 8:37

    El parc d’Aigüestortes va entrar l’any passat a la llista de la convenció de Ramsar (conveni internacional per la protecció d’aiguamolls), que obliga a la seva protecció. L’argument principal va ser que es tracta de la concentració de llacs de muntanya més gran d’Europa. Una dada més.

    Trobaràs més informació sobre el tema aquí:

    http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_zones_humides/inventari_de_Zones_Humides_de_Catalunya.jsp?ComponentID=37850&SourcePageID=38731#1

  3. Joan diu:
    31 maig 2006 a les 9:07

    Hola,
    Pel que fa a Andorra, soc molt pessimista, no crec que tingui solució ni a curt ni mig termini.
    S’anirà omplint, mentre sigui un paradís fiscal, fins a que no quedi un pam edificable, al igual que Mònaco. El medi ambient és el de menys, els ecologistes tenen poca presència i el prioritari és el dolar, l’euro, el dolar canadenc, la lliure, franc suís i el ien, (amb euribor -0,5 punts, 300 € de manteniment de compte anual i comptes amb usuaris xifrats no nominals).

    Això que són unes Valls de les que estic enamorat.

Els comentaris estan tancats.