La tartera

Miro
com alguns incauts pugen al Pedra per la tartera, a la banda de Saldes. Hi
pateixen i reneguen. Cada cop està més degradada i relliscosa. Per baixar-hi es
va molt ràpid, però pujar-hi és tot un suplici, especialment per excursionistes
no hàbils. Recordo uns versets de na Clementina Arderiu, especialment
escaients. Potser la poetessa s’hi va inspirar?

Per un pendís rodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt
I en llisco sis.
Si defallia per mon pendís
Tan dret i llis rodolaria.

[@more@]

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La tartera

  1. joan diu:

    A la tartera del Pedra el que l’hi convindria, crec, és un bon camí per pujar i baixar còmodament. Fa temps ja es va plantejar força seriosament, fins i tot s’havia dibuixat la ruta que anava pels vessants més propers al Pollegó Inferior recuperant l’antic camí que hi havia i del que encara se’n pot veure algun tram.

    Així s’hauria aconseguit que molta gent preferís el camí a la tartera, fins i tot per baixar, de manera que la tartera deixaria d’erosionar-se tant. També aconseguiríem un camí senzill i còmode per pujar al Pedra i que la gent baixés sense por de fer-se mal.

    Llavors no va ser possible, potser ho serà algun dia ?

    Esperem que no calgui que es mati algú perquè el tema ressuciti !!

  2. joanet diu:

    El cert és que jo fa MOLTS anys que no vaig per la zona, però la tartera del Pedraforca és una de les que tenen la fama més guanyada popularment que per res. A vegades em pregunto per què hi va tanta gent, i el cert és que manquen indicacions. El futur de totes les muntanyes massificades és l’erosió de les seves rutes, i, ens agradi o no, això comporta a greus problemes, per erudits i “abstemis”. I tantes d’altres coses…

Els comentaris estan tancats.