Protecció del medi i l’home

Llegeixo
un retall al El Periodic d’Andorra
que em fa pensar. Isidre Domenjó hi escriu un article breu que sota el títol Parcs Humanitzats explica el projecte
de creació d’un centre d’interpretació de les terres de frontera a Ós de Civís,
impulsat pel nou Parc Natural de l’Alt Pirineu. A banda dels detalls de la
notícia, el més interessant és la seva reflexió sobre l’evolució de les
diverses formes de protecció del medi. Fins no fa massa els Parcs Nacionals,
Naturals, espais Pein, etc. bàsicament tenien com a finalitat la protecció de
la flora i la fauna, oblidant la presència humana. Des de fa alguns anys, ben
pocs, aquesta tendència s’està matisant i es comença a contemplar als habitants
de les zones protegides com a grups que
han de passar de ser espectadors passius a protagonistes actius. Diu Les administracions públiques s’han adonat,
finalment, que no es poden protegir els espais naturals sense tenir en compte
la gent que hi viu a prop
. Més
endavant ho rebla quan constata que La
humanització dels parcs naturals representa el redescobriment de l’home com a
part indestriable de l’ecologia
.

[@more@]

Em
penso que totes aquestes reflexions tenen força interès. Per una banda
assenyala una tendència que jo anomenaria la caiguda dels biòlegs i l’ascensió
dels geògrafs. Fins l’actualitat sempre s’ha considerat que eren els biòlegs
els que havien de marcar la polítiques medio ambientalistes, però aquest només
es preocupaven del gripau i de l’àliga cuabarrada, i semblava que els homes els
feien nosa. La nova tendència significaria donar més pes als geògrafs, amb una
visió més amplia i integradora. Ja és hora que alguns polítics es comencin a
adonar que fan més pel paisatge i la conservació uns quants ramats, alguns
pagesos i vaques pasturant que molts forestals i centres d’interpretació. És a
dir, que menys muntar exposicions i més posar la vida més fàcil als pocs
pagesos que queden. Però alhora això no ha de significar camp lliure per alguns
atavismes encara existents i una certa sensació de propietat sobre el medi per
part d’uns quants muntanyesos, no tots, que s’ha d’anar amb molt de compte.
Protecció del medi i l’home: una equació impossible?

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Protecció del medi i l’home

  1. joanet diu:

    Estic completament d’acord amb el fet que hagi de poder conviure ésser humà i manteniment del medi, però compte; no fos cas que toleréssim, sota cap concepte, l’explotació “excessiva” dels indrets naturals de casa nostra.

Els comentaris estan tancats.