Novament el cobrament dels rescats a la muntanya


Fa un
parell d’anys el món de l’excursionisme i la muntanya es va revoltar amb
l’anunci de la Generalitat
pel es pensava cobrar pels rescats que fessin els bombers per accidents de
muntanya. De fet aquest bloc va néixer en aquells moment i els primers posts
eren molt combatius al respecte. Aquí, aquí i aquí ho podeu refrescar.

[@more@]

Efectivament
el 2005 va entrar en vigor la legislació que permetia cobrar els rescats. Enguany
la nova llei de mesures financeres de 29 de desembre de 2005 (publicada al DOG
el 31 de desembre) presenta algunes novetats per l’any 2006.

L’autorització
al cobrament es manté, però la redacció de l’articulat s’ha modificat
lleugerament. La clau la trobem en la definició del fet imposable que permet el
cobrament, quan es diu:

“Constitueix
el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis del Cos de Bombers de la Generalitat de
Catalunya en els següents casos:

a)…

b)
Rescat i salvament de persones en els casos següents:

Primer.
Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses

Segon.
Si les persones rescatades o salvades no duien l’equipament adequat a
l’activitat.

Tercer.
Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament
justificats.

c)…”

Aquest
nou redactat apunta amb força claredat els supòsits on opcionalment (mai obligatòriament)
els bombers podran cobrar un rescat. En primer lloc no en qualsevol lloc
perillós, sinó explícitament en aquells expressament marcats com a perillosos.
Aquest punt està pensat per les estacions d’esquí i la gent que fa fora pista en
un domini esquiable, sense respectar els senyals. En segon lloc quan els
afectats no vagin correctament equipats, és a dir, quan tots els pixapins i
turistes que s’aventuren a fer activitats de muntanya sense preparació tinguin
problemes. Finalment quan es demana el rescat sense un motiu objectiu, és a
dir, quan un turista està perdut o cansat i truca als bombers perquè el
treguin.

Aquest
nou redactat és molt més favorable pels excursionistes, pels membres d’entitats
i federats. Queda clar que encara que s’hagi de fer un rescat pels bombers en
una situació de risc o perill, si s’està equipat i no s’actua amb frivolitat no
s’efectuarà el cobrament. A més a més, encara que la llei no ho digui, la
voluntat dels responsables del servei es no cobrar els rescats als muntanyencs
d’entitat o federats en l’exercici normal de les seves activitats, però alhora
posar uns certs límits als turistes irresponsables.

Em
penso que tots ens podem felicitar per l’evolució d’aquest dossier i de com
finalment s’ha reconduït. A l’any 2004 el neguit, a cops la indignació, era
important i l’anunci del cobrament es va veure com una certa agressió i greuge
comparatiu pel col·lectiu. Ara, el 2006, la situació s’ha enfocat cap a un
escenari molt més raonable.

Val
a dir que això no ha passat per casualitat ni voluntat dels Déus. Hi ha hagut
algunes persones que han treballat amb fermesa i convenciment pe vetllar pels
interessos del col·lectiu muntanyenc. En el seu moment es va decidir seguir una
política de gran discreció i evitar els pronunciaments i enfrontaments públics
amb l’administració, i el temps ha fet pales que aquella decisió va ser un
encert. Ja es va aconseguir que durant tot el 2005 no s’hagi efectuat cap
cobrament, encara que la llei ho permetia. Malgrat el compromís verbal calia
canviar el redactat de la llei per quedar més protegits. Amb entrevistes,
contactes, preparació d’informes i un seguiment constant s’ha arribat finalment
a una solució final bona pels muntanyencs sense que l’administració renuncies a
la seva política.

Sovint
es menysprea públicament i amb molta frivolitat aquells que alguns anomenen “excursionistes
de despatx”. En aquest cas gràcies a alguns, pocs, excursionistes de despatx
s’ha reconduït i salvat un tema enormement perillós pels muntanyencs, amb
discreció, sense protagonisme i una gran eficàcia. A cops tots sabem criticar
el que no fan els altres però tampoc fem res. Ara alguns han fet en silenci i eficàcia.
Gràcies.

Quant a muntanya

El meu nom és Enric Faura i sóc un excursionista dels molts que hi ha a Catalunya. M\'agrada la muntanya per sobre de tot, especialment la neu, però també els llibres de muntanya i intentar reflexionar sobre les coses que passen i el seu perquè. Des d\'aquesta bitàcola m\'obligaré a escriure periodicament unes ratlles per procurar pensar sobre tot allò que tingui relació amb el món de la muntanya des de la meva perspectiva personal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Novament el cobrament dels rescats a la muntanya

  1. joan diu:

    Realment un redactat molt millor que abans, però no sé si queda clar qui decideix i de quina manera si s’està o no dins dels supòsits….

Els comentaris estan tancats.