Jules Verne

S’ha escolat l’aniversari de la mort de l’escriptor Jules Verns, el centenari del qual s’ha celebrat al llarg del 2005, i no s’ha produït la sorpresa que internament desitjava.

[@more@]

Jo, com molta altra gent, vaig tenir una època de fascinació per l’obra de Verne. Durant uns anys vaig llegir, més aviat devorar, els seus llibre, agafat pels nous mons que m’obria, per les aventures que em permetia compartir amb els seus personatges. Tinc uns records inesborrables d’aquelles lectures, que m’han acompanyat sempre més. Potser per por de trencar aquells records màgics, després no he volgut tornar-hi, no m’he atrevit amb la relectura de la seva obra, amb la por d’endur-me una decepció o d’esquinçar un mite de la meva adolescència.

Tanmateix mai vaig arribar a entendre com era possible que Verne no tingués cap llibre ambientat a la muntanya o on aquesta hi tingués una presència central. Verne, el visionari de totes les tecnologies, el que fa passejar els seus personatges pel fons del mar, pel centre de la terrra, amb globus, l’avançat al seu temps, sembla que no tenia cap interès per la muntanya. Encara que tota la seva vida s’hagués limitat a moure’s Nantes i Amiens, sense a penes viatjar, no explica suficientment aquest desinterès, ja que la seva imaginació desbordant no li va impedir ambientar novel·les als llocs més inversemblants.

Tenia la tènue esperança que amb motiu de l’any Verne s’espolsés tota la seva obra, es repassessin els seus llibres, es remogués el seu catàleg, i aparegués alguna obreta, probablement menor, de muntanya. Em temo que no ha estat així, o si més no, no me n’he assabentat. En fi, sembla finalment que hauré d’acceptar que Verne no va escriure mai de muntanya.

Tweet