Recentment s’ha llançat el web que intentarà donar més ressó a la celebració de l’any Coromines, que s’allarga durant el 2005 i 2006. Val la pena que li doneu un cop d’ull i si teniu temps us podeu mirar l’entrevista que en Josep Maria Espinas li feu fa uns anys amb motiu del seu noranté aniversari (fixeu-vos en el nervi dels seus ulls, plens de vida i inteligència).
D’en Coromines se’n poden dir moltes coses, però sempre en superlatiu. Obra gegantina, personatge immens, capacitat de treball monstruosa, científic punter, lingüista cabdal, romanista excepcional… ( també es parla del seu caràcter difícil, d’una metodologia de treball criticada per alguns…)
Com a petitissim aficionat als mots la meva admiració per Coromines és absoluta. Més que absoluta: reverencial. De tant en tant li dono un cop d’ull al seu Onomasticon per esbrinar quelcom d’un topònim i sempre quedo meravellat. Com una persona ha pogut escriure quelcom semblant?
Sempre li he admirat tres trets: la seva gegantina capacitat de treball (en una època sense l’ajut informàtic) amb un lliurament sacerdotal per la seva obra que es quasi inhumà, el seu amor a les paraules (total) i el seu compromís amb el país, radical i insubornable. Estic a l’espera de llegir la seva biografia divulgativa (no científica) feta pel periodista Sergi Sol que en breu publicarà Edicions 62, però avui vull parlar del Coromines excursionista.
Em penso que algun lloc Coromines ha dit que si va poder dur a terme la seva obra com ho feu va ser en part gràcies a ser excursionista. La seva afició excursionista l’ajudà en el treball de camp de recerca oral que li permetré confegir els seus treballs. Durant la Guerra Civil Coromines es feu voluntari del cos d’esquiadors de les Brigades alpines, encara que durà poc, ja que no s’adaptava als esquis. Altres testimonis de Coromines excursionista que jo recordi són un petit article sobre el Pic de la Mainera (en femení, i no en masculí com ara) en el butlletí del CEC d’abans de la guerra civil, un altre article al Mai Enrera de tot just abans de la guerra també, una introducció al diccionari excursionista de Joan Sallarès, i em penso que aprofità el temps en el seu exili argentí per pujar a algun Cerro de més de sis mil metres.
Poques figures com les d’un Coromines poden donar més prestigi i enaltir una afició. Bé faríem des dels rengles excursionistes en tenir-lo més present.
[@more@]
Curiós que amb un dia de diferència retem el nostre humil homenatge a aquest català universal que és Coromines.
Sens dubte la seva afició a la muntanya és cabdal per poder desplegar tota la seva obra romanística.
El Coromines lingüista va indefectiblement lligat al Coromines muntanyista.