Poesia als Parcs

La Diputació de Barcelona acaba de publicar
el llibre ‘Des de la terra’, que aplega els poemes dels poetes que van
participar l’any passat en el cicle ‘Poesia als Parcs 2005’, coordinat per Toni
Clapés. El volum es pot trobar a la xarxa en pdf.
Enguany el cicle es torna a repetir, fins el 19 de novembre. (consulteu la programació
del 2006 en pdf).

‘Des de la terra’ recull les lectures que es van fer l’any passat als parcs. Una primera
part del llibre aplega els ‘poemes inicials’, sobre la relació home-natura: un
fragment del poema de Gilgameš, el més antic dels que tenim coneixement,
Horaci, Petrarca, Hölderlin, Leopardi, Shelley, Valéry, Costa i Llobera,
Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel, Ràfols-Casamada…

Després el llibre s’estructura seguint les sessions de lectures poètiques als
parcs. Per una banda, poemes relacionats amb l’indret: de Joan Oliver (Pere
Quart), Jacint Verdaguer, Guerau de Liost, Marià Manent, Miquel Martí i Pol,
Tomàs Garcés, Josep Pla, Joaquim Ruyra, Víctor Balaguer, Santiago Rusiñol, Pere
Gimferrer i Carles Hac Mor.

Per una altra, poemes de poetes relacionats directament amb un territori: amb
el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, poemes de Feliu Formosa,
Miquel Desclot i Òscar Rocabert; amb el Montseny, d’Anna Aguilar-Amat, Miquel
Osset i Jordi Aligué; amb el Castell de Montesquiu, de Lluís Solà, Pep
Rosanes-Creus i Víctor Sunyol; amb la ciutat de l’Alguer, de Rafael Sari,
Antoni Coronzu, Anna Fadda, Maria Lai, Antoni Canu i Fidel Carboni; amb el
Montnegre i el Corredor, de Perejaume, Teresa d’Arenys i Laia Noguera; amb el
Parc del Foix, Cristina Grisolia, David Jou i Lluís Julià; i amb el Garraf, de
Goya Gutiérrez i de Vinyet Panyella.

El llibre, que inclou fotos dels recitals, es pot demanar gratuïtament a xarxaparcs@diba.cat i jo ja l’he demanat
i me l’han enviat diligentment.

Trobo admirable aquesta iniciativa. Que els
gestors d’un espai natural hagin pensat en la poesia com a eina de
sensibilització, de comunicació i finalment d’educació és un signe d’intel·ligència.
Potser es comença a entendre que els espais naturals tenen una transcendència
que pels homes va més enllà de la purament biològica. Fantàstic.

[@more@]

Tweet