Enguany
s’escau el trentè aniversari d’aquest llibre que amb el
pas dels anys ha esdevingut una referència quasi mítica
en l’àmbit del medi ambient i la protecció de
l’entorn a casa nostre. Amb el subtítol Llibre Blanc de
la gestió de la natura als Països Catalans, tot just
encetada la transició política, en un moment de gran
efervescència i on semblava que tot era possible, una colla
d’especialistes es van aplegar per fer una primera diagnosi de
l’estat de les relacions entre l’home i la natura als Països
Catalans.
[@more@]
Va
ser un llibre precursor, absolutament pioner, perquè va posar
sobre la taula un debat llavors inexistent però necessari. Amb
una vocació interdisciplinar i globalitzadora va ser la
primera anàlisi ambiental de casa nostre fet amb rigor i cura.
Més de un centenar de naturalistes i científics van
participar en els treballs, així com diversos centres
universitaris i de recerca.
Desprès
de trenta anys el balanç pot ser positiu o negatiu, o
simplement agredolç, segons la perspectiva de cadascú.
No estic d’acord amb els que diuen que s’han perdut tots aquests
anys i que ara estem igual que llavors. És veritat que s’han
comés molts errors, però també hem avançat,
i molt. El que em sembla més important és que en
l’actualitat el debat mediambientalista i les relacions home-natura
estan en primera línia de l’agenda política,
econòmica i social. Això és un primer pas molt
important. A continuació resta molta feina per fer, però
el mèrit d’haver provocat aquest debat l’hem d’anar a
buscar en aquest llibre de fa 30 anys. Només per això
ja mereix aquest modest recordatori, però també un lloc
en la petita història de l’ecologia catalana.
