Ahir el Barça guanyava la Champions i l’eufòria es desfermà. Es curiós com Catalunya i els catalans que sovint diuen que són avorrits, massa continguts, ensopits i refractaris a exterioritzar els sentiments, amb el tema del Barça perden el sentit de la mesura i la proporció. Des d’aquí no volem parlar d’aquesta nova religió moderna que és el futbol, del que ja fa temps que hem renunciat a entendre res, sinó d’una noticia de muntanya que ens temem que restarà tapada per l’eufòria barcelonista.
Mentre el país patia pel partit de París, dues expedicions catalanes feien el cim de l’Everest. L’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest aconseguia que en Marc Flos i David Ferrer assolissin el sostre del món, on vam coincidir amb en Joan Cardona, de l’expedició Comarques gironines a l’Everest. Les bones noticies continuen avui, amb el cim de dos mallorquins.
Des d’aquestes ratlles volem felicitar a tots aquests alpinistes. Avui en dia l’ascensió per la via normal a l’Everest, més enllà d’un extraordinari mèrit personal, no representa un fet rellevant ni excepcional, però serveix d’indicador del bon nivell mitjà de l’alpinisme català. Qualsevol ascensió a un vuit mil té la seva dificultat i compromís, i el fet que expedicions de muntanyencs amateurs i aficionats, no professionals, facin aquest cim és un magnífic testimoni que els muntanyencs catalans tenen nivell per anar pel món, assoleixen èxits i estan en primera línia. Insisteixo, felicitem a aquests alpinistes, felicitem-nos tots i recordem que hi ha vida més enllà del futbol.
[@more@]
Si, i no tan sols catalans, també els 3 mallorquins de l’expedició Mallorca a dalt de tot (http://www.mallorcaadaltdetot.com). Amb un d’ells, l’Oli, vam compartir l’ascensió amb esquís al Muztagh Ata fa uns quants anys i seguir la seva evolució a l’Everest m’ha fet recordar molts bons moments.
Però ja sabem per on van els interessos del ramat….