
Comentava en un anterior
anotació (aquí) la meva admiració pel neozelandès Mark Inglis, que amb dues
cames artificials degut a un accident, sortia cap a l’Everest.
Avui porten els diaris la noticia que ha fet cim. Sembla que va ser el passat
dilluns al vespre quan va poder assolir el cim de l’Everest, i ara ja està de
descens.
Aquesta és una història
de coratge, decisió i tenacitat. Superar un accident tan greu com la pèrdua de
les dues cames, recuperar la mobilitat, però no només això, sinó la pràctica de
l’alpinisme i haver assolit el cim del Cho Oyu i l’Everest en aquestes
condicions ho trobo senzillament admirable. És una mostra més que la voluntat
ho pot tot, i per a mi és un exemple de valentia personal i esperit de superació
front les adversitats de la vida extraordinàriament encoratjadora sobre la
naturalesa humana .
[@more@]
Avui ho he llegit a La Vanguàrdia i m’he recordat del teu post. És realment més que admirable!!
sense paraules!!!! i jo em queixo de que em fa mal el genoll…..digne d’admirar.