Durant aquests darrers mesos
s’està duent a terme a Catalunya un Congrés sobre el Món Rural. Aquest congrés
vol realitzar una àmplia reflexió al voltant del món agrari i dels problemes de
la pagesia. No és aquest el lloc de parlar-ne, però recentment entre les
activitats del Congrés s’ha fet públic un estudi sobre la imatge del món rural
amb unes dades que m’han cridat l’atenció.
Entre tot l’allau de xifres
d’aquest estudi destaca el fet que una majoria de catalans veuria bé que es fes pagar per circular en
4×4 (68,4 %), motos (71,3 %) o quads per pistes de muntanya. En canvi només una
minoria estaria d’acord en fer pagar per fer picnic (41%) o recollir bolets (25
%).
És important també destacar que
un 63 % dels enquestats declaren que és important protegir el medi ambient,
encara que això suposi una limitació al desenvolupament econòmic.
No se li ha de donar més valor
a aquestes xifres que marcar una
tendència. A priori sembla positiva la creixent conscienciació de la
població sobre la conservació del medi, si més no en teoria, i que s’accepti
que aquelles activitats que tenen un impacte negatiu sobre la natura puguin ser
objecte de cobrament. L’acceptació d’un cobrament per activitats motoritzades
en zones de muntanya també sembla positiu (de fet alguns municipis de l’Alt
Urgell ja ho estan fent). És més inquietant que s’accepti un possible cobrament
per activitats com ara fer picnic (no parlo dels boletaires ja que aquí hi ha
una connotació d’explotació de recursos que ho fa diferent).
Em fa por que vagi creixent la
idea que per anar a la natura s’hagi de pagar. Em nego a acceptar aquest
desideratum. Estem encara lluny de que això passi, però estic segur que en pocs
anys veurem com s’ha de pagar per entrar en certs espais naturals, com un Parc
Nacional per exemple.Malauradament molts cops el
debat sobre la necessitat de regulació de l’accés al medi natural i la seva
conservació es redueixi a una pura qüestió econòmica, si s’ha de pagar o no. Aquest és un debat molt més ampli, complex
i difícil. Potser algun altra dia en parlarem.
[@more@]
Aixó de pagar per anar per la muntanya em sembla molt gros. Es afegir mes limits als que ja tenim. Jo veuria be que s´augmentessin o si mes no es fessin complir les lleis com per exemple les que regulen o prohibeixen l´acces motoritzat a algunes valls. També veuria be que es tractessin amb mes cura aspectes com el de l´aigua, de fet els recursos hidrics no reben el respecte que mereixen. Regulant sobre certs aspectes i fent complir la regulació, segur que es conserva millor el patrimoni natural sense necessitat de peatges. Malauradament sembla que al final el que compta son els interessos d´uns quants.
Jo trobo bé fer pagar per anar a la muntanya o a altres llocs amb sobrefreqüentació, com a sistema per reduir la pressió de la gent, però tan sols com a darrer recurs. A la platja també es fa en punts d’alt interés i excés de gent.
Però prefereixo que l’accés es reguli mitjançant sistemes barrera pels vehicles, allargant els trajectes a peu. I evidentment no circunscriure’ns al taxi, sinó afegir-hi transport públic a hores concretes i essencials, aviat al matí, tard a la tarda.
Sempre m’ha fet molta gràcia com els muntanyencs es queixen llavors perquè els fan caminar !!
Hola,
Sento dir-ho, el món rural que tenim fa «figa», si a sobre de tenir-lo ben subvencionat per plantar cigrons, colsa, ordi,… per rehabilitar edificis per turisme,… per construir hidrants-piscina,… per escampar grava pel camí,… per netejar el bosc,… per desplantar ceps,… per arrancar oliveres,… per arrancar ceps,… per replantar oliveres,… per engreix ecològic,… per la pesta porcina,… per les vaques leres,… per l’aviram que enmalaltirà,… per la sequera,… pels focs,… per les assegurances agrícoles,… per la innovació,… etc. acabem cobrant als senderistes i excursionistes per tenir accés al medi natural, millor seria trobar altres solucions que no recordin a una presa de pel.
«nanit» i fins aviat
joan
nt: tb pagès