Per diverses circumstàncies tinc el deure i la sort de revisar totes les revistes de muntanya que es publiquen a Catalunya i quasi tots els butlletins dels centres excursionistes catalans. Fa poc vam parlar de les revistes de muntanya, i avui vull centrar-me en els butlletins dels centres excursionistes.
[@more@]De butlletins de centres excursionistes, n’hi ha de molt tipus. Uns fets amb mitjans i altres de forma molt artesanal, uns amb simples informacions d’orde intern i altres amb continguts més oberts, uns amb vocació local i altres de vocació general. En fi, que la varietat és enorme. Tanmateix de la lectura de tots ells cada cop estic més convençut de la gran vitalitat, diversitat i riquesa del moviment associatiu català. Hi ha en aquesta moments uns 320 centres i clubs excursionistes adherits a la FEEC, i encara existeix un altre bon grapat de colles, agrupacions i grups d’amics que fan muntanya. I una bona part d’aquests clubs i centres excursionistes tenen una vida activa, dinàmica i una empenta notable. Hi ha centres i clubs que programes moltes activitats, altres poques, un s’aboquen majoritàriament a una pràctica concreta (senderisme, escalada, esquí…), altres són més polivalents, uns tenen seccions molt actives i d’altres simplement organitzen una sortida anyal. En els temps actuals la pràctica dels esports de muntanya cada cop és més individual que social, la gent no necessita l’empara de l’entitat per sortir, però malgrat això hi ha moltes entitats que programen sortides, excursions, cursos de formació, xerrades, conferències, passis de pel·lícules o diapositives amb un ressò real. La vida social de moltes entitats continua tenint sentit, i la funció social de les entitats també. Els centres excursionistes no estan morts ni enterrats com alguns han dit. Fan molta feina, moltes activitats, moltes actuacions. Potser un altra dia podrem parlar si cal que existeixin un nombre tant elevat d’entitats, que passaria si la gent es pogués federar sense ser soci de cap entitat, quin futur tenen les activitats fonamentades en el voluntariat davant la professionalització, quin és el paper del jovent, els problemes dels relleu generacional, quin model de clubs volem, però ara per ara els centres excursionistes no estan acabats. Tenen enormes problemes i grans reptes de futur, però continuen sent una peça clau en el teixit associatiu civil i en l’articulació del moviment excursionista. Potser els centres excursionistes ja no són els principals actors de l’excursionisme, però sense ells avui en dia no s’entendria correctament al moviment excursionista. Són una peça clau d’articulació, cohesió i permanència del col.lectiu excursionista i qui no n’estigui convençut només cal que llegeixi les seves publicacions en forma de butlletins o revistes per acabar de veure-ho clar.
